

Cinema, premsa i carrer
Montalegre, 5. Barcelona
Comissariada per Amanda Cuesta i Mery Cuesta
El punt de partida de l’exposició "Quinquis dels 80" és la figura del quinqui encunyada pel cinema de delinqüència juvenil que va viure el seu moment d’esplendor a Espanya entre 1978 i 1985. L’anomenat cinema quinqui comporta una particular i intricada relació de retroalimentació amb la premsa sensacionalista de l’època, però a més actua com a reflex fidel de les transformacions urbanístiques, socials, polítiques i econòmiques que van assolar el país en aquell període. Els codis de representació de la delinqüència juvenil del cinema quinqui han perviscut fins a l’actualitat de tal manera que l’estereotip del quinqui, sotmès a un procés d’estetització, continua avui exercint una enorme fascinació. El gruix dels elements expositius de "Quinquis dels 80" està constituït per muntatges audiovisuals d’aquestes pel·lícules acompanyats per material contextualitzador molt divers: documentals del moment, retalls de premsa, fotografies, còmics, vinils, cassets, objectes originals, pòsters, plànols urbanístics, etc.
www.cccb.org

La Rambla, 99. Barcelona
"Ingrid. Last Login" és una mostra que posa de manifest com les noves tecnologies, i en concret les comunitats virtuals que es troben a la Xarxa com MySpace, DeviantArt, o Flickr, entre d’altres, ajuden a la difusió de circuits artístics. "Ingrid. Last Login" s’emmarca dins d’un projecte de creació artística més complex. Inclou la producció d’un espai digital (www.myspace.com/x_ingrid_x), d’una pel·lícula creada i dirigida per Eduard Cortés ("Ingrid"), i la producció d’un espai expositiu (sala Xavier Miserachs) per a construir el personatge d’Ingrid, que simbolitza un col·lectiu de joves creadors coneguts com la Generació Y. L’exposició presenta obra dels creadors emergents que utilitzen la xarxa digital com a espai de creació i de difusió; un col·lectiu heterogeni i multidisciplinari. Una generació urbana que no ha establert límits en el suport creatiu, ni en l’espai ni pràcticament en la tècnica.
Alberto Polo Iañez (Alvértigo - imatge), Chus Sánchez (Bulle), Lara Alegre (Cordelia), Albert Pérez (Darude), Laura Moreno (Laura Encursiva), Marc Torrent (Lenoir), María de la Puente (MuteBox), Mathieu Alliard (Vladimir Borowicz), Mamen Morillas (Agente Morillas), Laia Llorca, Sergio Mora (Mágicomora), Raquel Aparicio (Ruki), Saelia Aparicio (Sae), Marta Puig (Lyona), Elisabet Sort (Lhywend), Ona Navarro, (LadyPain) i Julia Mayfair, juntament amb una llista de grups musicals que directa o indirectament també hi participen, són els artistes que fan el pas de l’espai virtual a l’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina. A través d’un provocador llenguatge visual, tots ells posen de manifest el talent creatiu i els processos culturals que es desenvolupen al marge de les demandes del mercat a través de noves formes d’expressivitat, l’experimentació de nous llenguatges i els nous moviments de difusió cultural.
www.bcn.cat/virreinacentredelaimatge

Plaça dels Angels, 1
Comissaris: Bartomeu Marí i Antònia Maria Perelló
Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
A fi de mostrar les obres adquirides per la Col·lecció MACBA en els últims dos anys, inèdites en el context de la Col·lecció, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona dedica tots els seus espais expositius als seus fons: les tres plantes del museu, la Capella dels Àngels i la sala d'exposicions del Centre d'Estudis i Documentació.
Aquesta exposició suposa la presentació de les línies d'interès i recerca prioritàries del MACBA en aquesta nova etapa iniciada el 2008. Si d'una banda la Col·lecció ha començat a aplegar en els darrers anys documents que funcionen com a obres d'art (Grup de Treball, Tucumán Arde, treballs de col·lectius d'artistes i activistes...), no pas per això ha de renunciar a col·leccionar grans obres d'artistes significatius del nostre temps. Juntament amb l'abundància de fragments, és important consolidar nuclis d'obres únics i complementaris que permetin expressar discursos sobre la naturalesa de la creació artística i el moment històric en què vivim. El MACBA està molt ben emplaçat per fer una col·lecció que expliqui el pas del segle XX al XXI, que arrenqui amb les formulacions de les últimes utopies del segle passat i parli de les seves crisis, i que segueixi el present amb les seves complexitats i contradiccions.
www.macba.es